Ir al contenido principal

Entradas

Destacados

Això és molt gran o el primer aniversari dels petits de casa

El que escric aquí a sota són només paraules, escrites al desembre, cinc mesos després de nèixer els petits de casa i que avui, que celebrarem el seu primer aniversari, m'han vingut al cap:

"Em trobo a l'hospital fent el que hauria de ser la última prova amb la que donarem per tancada la fase del post-part, última prova de glucèmia per descartar restes de la diabetis gestacional. I començo a pensar. Durant aquests cinc mesos he tingut el cap i el cos en els tres nens, els bessonets i el gran, no he tingut o no he volgut tenir temps de pensar en com estava jo. Físicament cansada per suposat, és més que normal, són tres nens, dos bebès, però no pensava en les seqüeles d'un final d'embaràs un pèl mica traumàtic.

La música que escolto no ajuda, Dream Koala, em captiva i em serveix per fer les paus amb mi mateixa. M'he de perdonar haver-me espantat tantíssim al final de l'embaràs: un ingrés preventiu que no em vaig prendre gens bé per haver-me de separ…

Entradas más recientes

actitud positiva o una lliçó de vida

reflexiones rápidas de una trimadre recién estrenada

Com si t'agafessin el cor amb les mans... i l'apretessin

lo importante es participar o la lucha de los minoritarios

be water, my friend o vida de un miope

waiting for the rain o l'empenta necessària

oda al día feliz - pablo neruda

días de cónclave... o el sábado fui de boda

...hoy hace un año...

la relativitat del temps o... em passo la vida posant benzina