la relativitat del temps o... em passo la vida posant benzina

tempus fugit

fa dues setmanes barça i madrid van jugar l'anada de les semi-finals de la copa del borbó i fins a finals de mes no juguen la tornada. WTF! després de la intensitat del primer partit, tres setmanes em semblaven una eternitat... ara bé, en el mateix moment vaig pensar en el meu aniversari (que serà la mateixa setmana que la tornada de la copa) i de sobte, la data es va fer terriblement propera!

una cosa tan tonta com això et fa pensar en la relativitat del temps. com per exemple: no us passa a vosaltres que teniu la sensació de passar-vos la vida posant benzina? òbviament passem més estona menjant, dormint, badallant o fent qualsevol altra cosa, i no sé si és per l'atracament que suposa posar-la o per la mandra que em fa, però sembla que ho faci dia sí, dia també!

com pot ser que una hora es faci eterna i que un any sembli un suspir? i com pot ser que tu i jo tinguem diferents opinions d'una mateixa estona? que allò que sembla un no res per a mi, per a tu sigui una eternitat? no ho entenc... és raro, no?

l'altre dia, mentre xerràvem una estona amb una fantàstica noia acabada de conèixer, la Maria, i una amiga de totíssima la vida, la Sarah, vam arribar a una conclusió: la vida és molt curta, però es pot fer molt llarga si decidim malgastar-la...

ahí lo dejo, simplement...

sigueu feliços!






per cert, he començat compte enrere per acomiadar els 30... en el fons, amb un somriure ;) tssss