La pudor és asfixiant
La pudor és asfixiant. La podridura treu el nas per les escletxes de l'estat de dret. No se'n amaguen, només cal llegir la sentència. La justícia espanyola ni es justa ni es cega. La justícia espanyola es una llosa, perillosament masclista i espantosament violenta. Fa por, molta por.
Cinc desgraciats, els seus jutges i la set de sang del sensacionalisme s’han carregat la vida d'una dona, de la seva família. Han esguerrat el seu futur, han posat en dubte la seva paraula, el seu dolor, la seva por.
Ostia, et pots imaginar la por que va sentir? Rodejada per cinc homes! Acorralada, vexada, insultada, maltractada... Violada. Què cony havia de fer senyors jutges? L’estaven violant, estava sola, sola amb 5 monstres que li van trencar la vida quan tenia 18 anys. Que passés el més ràpid possible. Que no volia morir, que no podia morir a mans d'uns masclistes inhumans.
I la sentència? La sentència és tan fastigosa com ells, com el que van fer. Els jutges, que embruten la dignitat d'una dona (de totes les dones), i la humilien dos anys després menystenint el seu dolor.
Perquè el que li van fer no és abús, és una violació. Abús és el que ha fet la justícia espanyola amb la vida d'aquesta dona. Abús és pagar un detectiu privat per seguir a una dona a qui han violat. Abús és que ens vulguin fer creure que el que va passar no va ser una agressió. Abús és un jutge que vol absoldre aquestes bèsties.
I abús és que ens tractin d’imbècils. Que es pensin que ens quedarem a casa i callarem. I no. Perquè hem trobat la porta que ens ha dut als carrers, perquè són nostres i perquè la manada som nosaltres. Perquè no volem seguir vivint amb por, desprotegides.
Per tu, per les que ho han patit, per les que ja no hi són, perquè mai més i enlloc més. Per dignitat. No hi ha més opció, feminisme actiu, al carrer i per canviar-ho tot. Ara o mai.
#NoesNo #yosítecreo #dignitat
Cinc desgraciats, els seus jutges i la set de sang del sensacionalisme s’han carregat la vida d'una dona, de la seva família. Han esguerrat el seu futur, han posat en dubte la seva paraula, el seu dolor, la seva por.
Ostia, et pots imaginar la por que va sentir? Rodejada per cinc homes! Acorralada, vexada, insultada, maltractada... Violada. Què cony havia de fer senyors jutges? L’estaven violant, estava sola, sola amb 5 monstres que li van trencar la vida quan tenia 18 anys. Que passés el més ràpid possible. Que no volia morir, que no podia morir a mans d'uns masclistes inhumans.
I la sentència? La sentència és tan fastigosa com ells, com el que van fer. Els jutges, que embruten la dignitat d'una dona (de totes les dones), i la humilien dos anys després menystenint el seu dolor.
Perquè el que li van fer no és abús, és una violació. Abús és el que ha fet la justícia espanyola amb la vida d'aquesta dona. Abús és pagar un detectiu privat per seguir a una dona a qui han violat. Abús és que ens vulguin fer creure que el que va passar no va ser una agressió. Abús és un jutge que vol absoldre aquestes bèsties.
I abús és que ens tractin d’imbècils. Que es pensin que ens quedarem a casa i callarem. I no. Perquè hem trobat la porta que ens ha dut als carrers, perquè són nostres i perquè la manada som nosaltres. Perquè no volem seguir vivint amb por, desprotegides.
Per tu, per les que ho han patit, per les que ja no hi són, perquè mai més i enlloc més. Per dignitat. No hi ha més opció, feminisme actiu, al carrer i per canviar-ho tot. Ara o mai.
#NoesNo #yosítecreo #dignitat
Imatge de Paula Bonet
Comentarios
Publicar un comentario