actitud positiva o una lliçó de vida

...no em demanis que estigui a l'alçada perquè no podré...

Em falten paraules i em sobren llàgrimes per definir la jornada que hem viscut avui al poble. Avui hem volgut abraçar tres famílies que estan patint casos de càncer infantil i els hem abraçat tan fort que ens hem sentit un de sol.

I és en aquest moment, quan veus com tot el poble s'estima aquests nens; quan veus els somriures dels petits herois, de les seves mares i pares; quan t'adones de la força que tenen, l'aura que desprenen... és llavors quan t'enfonses, quan no estàs a l'alçada. Si ells planten cara a aquesta merda de malaltia amb un somriure, qui sóc jo per deixar-me endur per les emocions? Avui, com cada dia, aquestes tres famílies ens han donat una lliçó de vida.

Fa mesos que aquests pares i aquests petits lluiten contra la malaltia i el poble no ha parat de moure's. Avui, gràcies a la iniciativa de persones com l'Albert i tota l'Agrupació de Veterans, hem fet un homenatge a les tres famílies juntes. No som ni 4.000 habitants, però quan volem fem soroll.

Qui ha passat per situacions semblants assegura que aquests actes et fan sentir més fort, que veus com els teus veïns s'estimen els teus fills, com els volen acompanyar, com volen lluitar per la seva vida i sents que t'estimen també a tu, que t'agafen de la mà i et diuen a la orella que tu pots, que aquesta guerra la guanyareu.

En un dia així no et treus el nus de la gola ni un minut i vas a dormir cansada somiant que no haguem de tornar a fer una jornada més com aquesta. Tant de bo.

Erika, Asier i Adrián lluiteu, lluiteu molt, que nosaltres intentarem estar a l'alçada. Gràcies a tots els que, d'una manera o altra, avui heu estat presents a El Pont de Vilomara #lluitemperlavida.