Tornarem a riure, segur

Recordo el primer cop que vaig passar un dia sencer a Barcelona, va ser de la mà del meu germà, estava molt emocionada. Ja hi havia estat abans, és clar, però aquella vegada era com si fos la primera, em sentia gran i feliç d'anar-hi amb el millor guia, va ser un regal. Dimecres passat, el dia 9 d'agost, vaig recordar sensacions. El meu fill gran i jo ens vam regalar un dia junts, a casa són tres petits, i és difícil dedicar estones a cadascun per separat. Però és que a més anàvem a Barcelona! Al poble on vivim no tenim ni semàfors, imagina què suposa per un nen de 5 anys passar un dia a Barcelona.

Vam anar en tren; vam caminar fins el Museu Egipci; vam pujar al Metro; vam fer un picnic a la vora del mar; vam escriure una postal pels de casa i vam comprar un segell a La Rambla; vam beure a Canaletes i vam espantar els coloms de Plaça Catalunya. Va ser un regal, vam fer tot el que ens va venir de gust. Va ser un dels dies grans de l'any, un dels més especials i de cop i volta el guardo a la memòria com un dia trist. Miro les fotos que ens vam fer i no puc evitar sentir-me culpable per haver exposat un dels meus fills, allò que més estimo, a un risc que ha resultat més real que mai. He de confessar que jo sí tinc por. Tinc por perquè no entenc l'odi i no suporto el patiment que està causant. I tinc por perquè "sabíem que algun dia arribarien a casa nostra" i perquè aquest malson no s'acaba aquí.

Però també tinc por dels polítics que menteixen. Tinc por del Ministre que, suposadament, ens amaga que les Rambles són un objectiu pels terroristes; que apareix 48 hores després dels atacs i que té la cara de dir que la cèl·lula terrorista està desarticulada. Tinc por dels mal anomenats periodistes que inventen notícies; dels que entren a pisos de detinguts i dels que potencien l'odi envers Catalunya amb vinyetes vomitives, editorials repugnants i articles amb declaracions manipulades. Tinc por d'una televisió pública que esborra el president de Catalunya d'un minut de silenci amb un país al seu costat. Tinc por perquè aquests personatges tenen el poder d'arribar a la gent i l'utilitzen en el seu benefici, generant odi cap a persones, treballadors i famílies que no hem fet res més que voler viure en pau.

Jo sí tinc por. Però hem de ser capaços de tornar a riure. Què ens queda sino?

La Rambla - Canaletes
9/agost/2017