Això és molt gran o el primer aniversari dels petits de casa
El que escric aquí a sota són només paraules, escrites al desembre, cinc mesos després de nèixer els petits de casa i que avui, que celebrarem el seu primer aniversari, m'han vingut al cap:
"Em trobo a l'hospital fent el que hauria de ser la última prova amb la que donarem per tancada la fase del post-part, última prova de glucèmia per descartar restes de la diabetis gestacional. I començo a pensar. Durant aquests cinc mesos he tingut el cap i el cos en els tres nens, els bessonets i el gran, no he tingut o no he volgut tenir temps de pensar en com estava jo. Físicament cansada per suposat, és més que normal, són tres nens, dos bebès, però no pensava en les seqüeles d'un final d'embaràs un pèl mica traumàtic.
La música que escolto
no ajuda, Dream Koala, em captiva i em serveix
per fer les paus amb mi mateixa. M'he de perdonar haver-me espantat
tantíssim al final de l'embaràs: un ingrés preventiu que no em vaig
prendre gens bé per haver-me de separar del ninet dels meus ulls, el
primer fill, qui capgira el teu món. Una preeclàmpsia lleu que va
acabar sent greu i que em va donar energia i ràbia durant el primer mes
de vida dels meus segon i tercer fills i que és ara, amb l'alta mèdica,
quan penso en els riscos que suposava, que llavors no veia, però que el
meu entorn sí va patir."
Sí, ho sé, diabetis, preeclàmpsia, embaràs múltiple... em va passar de tot, però avui mateix ho tornaria a repetir, punt per punt. I és que no canvio per res aquest moment de "fer la ronda" abans de ficar-me al llit, mirar-los un a un, a tots tres, tapar-los i acaronar-los, i emocionant-me de nou cada nit.
A totes i tots els que esteu a punt d'expermientar-ho, als que ja ho expermienteu: això és molt gran.
Feliç primer aniversari als meus menuts, el Jan i el Pau, els que han tancat el cercle. I feliç primer aniversari de germà gran al Nil, qui continua capgirant el meu món.
Sempre.
My <3 overflows.
"Em trobo a l'hospital fent el que hauria de ser la última prova amb la que donarem per tancada la fase del post-part, última prova de glucèmia per descartar restes de la diabetis gestacional. I començo a pensar. Durant aquests cinc mesos he tingut el cap i el cos en els tres nens, els bessonets i el gran, no he tingut o no he volgut tenir temps de pensar en com estava jo. Físicament cansada per suposat, és més que normal, són tres nens, dos bebès, però no pensava en les seqüeles d'un final d'embaràs un pèl mica traumàtic.
Sí, ho sé, diabetis, preeclàmpsia, embaràs múltiple... em va passar de tot, però avui mateix ho tornaria a repetir, punt per punt. I és que no canvio per res aquest moment de "fer la ronda" abans de ficar-me al llit, mirar-los un a un, a tots tres, tapar-los i acaronar-los, i emocionant-me de nou cada nit.
A totes i tots els que esteu a punt d'expermientar-ho, als que ja ho expermienteu: això és molt gran.
Feliç primer aniversari als meus menuts, el Jan i el Pau, els que han tancat el cercle. I feliç primer aniversari de germà gran al Nil, qui continua capgirant el meu món.
Sempre.
My <3 overflows.
Comentarios
Publicar un comentario