Ciència Ficció o com si fós la primera vegada

el Nil ja té deu mesos i mig i quantes vegades ha pogut veure un nino en deu mesos i mig? centenars... doncs té l'habilitat d'emocionar-se cada cop que el mira, cada cop que el veu és com si fós la primera vegada... riu com si no l'hagués vist mai, o com si hagués hagut de desaparèixer durant l'estona que no l'estava mirant. genial...

a nosaltres no ens passa això. també diuen que els nens riuen més de 300 cops al dia, els adults ja no ho fem això...

crec que amb el temps perdem aquesta habilitat (segur que en guanyem d'altres, ok, però potser no ens fan tan feliços). recordo la il·lusió que em va fer "estrenar" el meu cotxe de segona mà, m'agradava fins i tot el sorollet de l'intermitent, però ara ja ni el sento el sorollet, a més el pobre golfillo està una mica atrotinat (si teniu mai nens oblideu-vos d'un cotxe de tres portes - he dit). m'agradaria tornar a veure el cotxe com els primers dies! 

ens podem tornar a il·lusionar dia rere dia per les coses que veiem continuament? vull pensar que sí, el Nil ho pot fer... segur que l'Elsa Punset sap com fer-ho... i sense haver de recórrer a les eines que proposen Els Amics de les Arts a Ciència-Ficció:

"Hi ha una part positiva. Que pel·lis, discos, llibres, llocs... 

Què donarien molts per tornar a viure'ls com el primer dia?"

potser tan sols ens hem de reprogramar... tot és posar-s'hi no? decidit! propòsit de l'any nou, veure-ho tot amb ulls de nen petit, mirar-ho tot com si no ho hagués vist mai, gaudir una i altra vegada de les vistes des del balcó, valorar com es mereixen cadascuna de les postes de sol... aprendre dels nens, ells sí saben què és important!

en definitiva... gaudir de cada minut que ens dóna la vida... i sobretot ser FELIÇ, què ens queda sino?