waiting for the rain o l'empenta necessària

...es veu que l'estiu avui farà una pausa...

n'hi ha que s'en fotien molt dels francesos que predeien un estiu passat per aigua i baixes temperatures... que a mi m'està bé qualsevol cosa eh,  que ja m'agrada el solet i la calor, però també ve de gust una pausa entre temperatures tan altes: una mica de pluja, quatre trons i a córrer!

al que anava... i és que som d'esperar nosaltres. a vegades ens passem anys esperant. esperem a fer-nos grans. esperem que arribi el primer amor. esperem que ens toqui la loteria. esperem trobar la feina somiada. esperem una trucada. esperem una mirada. esperar, esperar, esperar... 

espera! que la vida no era això, no? clar que no! ja ho diuen que la sort no et vindrà a buscar a casa, la sort l'has de perseguir. de vegades costa moure el cul, de vegades es veu tot negre i complicat. tant que a vegades, només a vegades, voldries llençar la tovallola. i és llavors quan el cervell fa un 'clic', es posa les piles i engega la màquina. 

fa uns mesos vaig "patir" una entrevsita amb un orientador professional. m'explico, la intenció era que m'ajudaria en el procés de recerca de feina en un sector, la comunicació, que pateix un cop rere un altre. el tio, que es creia més o menys george clooney (¬¬'), s'agradava molt. el primer que em va dir, després d'un somriure encantador, va ser: "jo aquí no he vingut a parlar, estic per escoltar", "ok" vaig dir... i ja no vaig tornar a parlar en quasi tota la sessió... però a part de dir-vos que aquest home es creia un seductor, que quasi no em va deixar ni explicar quins plans tenia, que va contradir un crack en la matèria i que no em va acabar de convéncer amb la majoria de les seves recomanacions, sí vaig poder treure profit d'algun consell. el que més: que ens hem de vendre, ens hem de vendre molt i bé. vaja que, com ell, ens hem d'agradar!

moure el cul és el primer pas i, segurament no és el més difícil, però costa un munt. res no surt del no res, d'un dia per l'altre, com un bolet qualsevol. per a tot fa falta dedicació, hores i esforç. no cal que ens posem nosaltres mateixos les pedres al camí, el que cal és tenir el valor necessari per prendre i emprendre decisions i noves vies.

així doncs, mentre continuo esperant la benvinguda pluja d'agost, aprofitaré per donar una empenta a alguns dels temes que tinc pendents.

happy raining day :)